Diumenge quart de Pasqua
Avui, Jesús mateix se’ns presenta com el Bon Pastor. Un Pastor…
- que coneix les ovelles… cadascuna d’elles. Cadascú de nosaltres som coneguts personalment.
- que estima les ovelles….. les guareix…. les nodreix… i quin nodriment!
- dóna la vida per elles… I ja sabem com Jesús ha donat la vida per nosaltres..
La més antiga representació de Jesús, a las catacumbes romanes, el representa com a Bon Pastor. Els primers cristians –també nosaltres- tenim necessitat d’un “pastor” bo, com Jesús, que ens coneix, ens estima, ens perdona. Els homes i dones d’avui –també els d’abans- som com “ovelles sense pastor”, que anem a la deriva, sense nord, sense sentit.
Escoltem les seves paraules:
En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles
Només Jesús ens diu la veritat, només ell camina davant les ovelles, només ell dóna la vida per les ovelles. Tant de bo que nosaltres seguim la seva veu, ens deixem estimar, guarir, nodrir… per Jesús. Així tindrem vida: “Jo he vingut per a que tingueu vida, i en tingueu a desdir”.
En aquest diumenge, quart de Pasqua, a tota l’Església se celebra la jornada de les vocacions consagrades: sacerdots, missioners, missioneres…
- Perquè Jesús, el Bon Pastor, ha volgut que hi hagi persones que el representin el Bon Pastor, el facin visible i proper.
- Són aquelles persones que, en nom de Jesús, estimen, guareixen, nodreixen, donen la vida per les ovelles de Jesús.
- Sacerdots, missioners/es, religiosos/es, persones consagrades a Déu en servei de l’Església i dels germans. Aquells que presten a Jesús els braços, els peus, el cor, tot el que són i tenen, perquè Jesús pugui seguir curant, estimant, nodrint, entregant-se
Cal que hi hagin joves -nois i noies-
- que vulguin donar la vida pels altres, estimar tothom, especialment els més pobres,
- dedicar el seu temps i qualitats a remeiar les necessitats de la gent, en l’ensenyament, malalts, vellets, marginats.
- Missioners/res que vulguin donar a conèixer Jesús als qui no el coneixen,
- dedicar la seva vida a la unió amb Crist i pregària pel món en la clausura…
- que vulguin donar a la seva vida un to d’amor total…Tota vocació neix de l’amor i porta a l’amor.
Si Déu us crida, no ho dubteu… digueu que SÍ… Dir que SÍ a Déu és dir que SÍ a l’amor, amistat, vida, llibertat i felicitat: la vostra i la de molta gent que us espera…
Obrim el cor
- els que ens hem consagrat a Déu, per ser sempre fidels
- els joves, per oferir-li la vostra vida si Ell us crida.
- les famílies, per formar els vostres fills en la generositat i en un ambient de virtut que faci possible la vocació.
- I tots preguem amb confiança: que hi hagi Bons Pastors, a semblança del Bon Pastor, que és Jesús.
Dir que SÍ a Déu és dir que SÍ a l’amor, amistat, vida, llibertat i felicitat!
