Diumenge 30 ordinari
1.- Alguna cosa important s’està coent
- Una síntesi que resumeix el missatge de
la Paraula de Déu d’aquest diumenge: ‘Aquí ha passat alguna cosa’. - proclamem al salm responsorial: És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem. És que Déu havia intervingut i havia canviat la situació dels israelites:
- Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni: la boca s’omplí d’alegria i de rialles. Fins els gentils deien: "El Senyor està a favor ells". Certament alguna cosa important havia passat.
- Unes paraules semblants ens deia en la primera lectura el profeta Jeremies: Això diu el Senyor: -Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, anuncieu: El Senyor ha salvat el seu poble. És que el Senyor ha salvat el seu poble .
- I en l’evangeli, un cas molt expressiu, com un botó de mostra: El cec Bartimeu, en sentir que passava Jesús de Natzaret, va començar a cridar: -Fill de David, Jesús, tingueu pietat de mi. Jesús s’aturà i digué:-Crideu-lo. Ells criden el cec. Va deixar anar la capa, s’aixecà d’una revolada, i anà cap a Jesús. Jesús li va dir: -Què vols que faci per tu? Ell respon: Jesús li va dir: -Vés, la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié i el seguia pel cami.
- Subratllem algunes expressions: ‘Va començar a cridar’, ‘deixà anar la capa, un salt i es va acostar a Jesús’. I, després de l’acció de Jesús, ‘veié i el seguia’. No era per menys. Certament havia passat una cosa molt gran per aquell home.
2.- I en la nostra vida no ha passat res?
- Avui se senten en l’Església queixes i lamentacions, crítiques, protestes i mútues desqualificacions. No s’escolta la pregària humil i confiada del cec. Se’ns ha oblidat que només Jesús pot salvar la nostra Església i el nostre món. No percebem la seva presència propera. Només creiem en nosaltres. Però…
- Som sensibles al que ha passat en la nostra vida?
- No va passar res en el sagrament del Baptisme? En ell participem de la vida divina.
- No passa res en el sagrament de
la Penitència ? En ell hem experimentat l’alegria del perdó. - No passarà res ara a l’Eucaristia? Ens adonem del que passa aquí a
la Missa ? - Són esdeveniments que ens poden canviar la vida. Que ens poden convertir als valors del Regne o de l’Evangeli: despreniment, fraternitat, pau, misericòrdia, netedat de cor, generositat, esperança, en fi, a la fe viva, una fe que actua per la caritat?
3.- Cal despertar la consciència, despertar la nostra fe
- L’obertura a la llum de la fe, uns nous ulls, requereix un procés continu, ininterromput i ascendent. Convé donar, com el cec de naixement, un salt per sortir de la nostra rutina, un crit confiat en el poder de Déu i emprendre un seguiment de Crist renovat i, repeteixo, "continu, ininterromput i ascendent".
- Cal que també nosaltres ens adonem de com va la nostra vida.
- Hem de tornar a Jesús que ens està trucant a la porta del nostre cor. L’Església ens diu: “Ànim, aixeca’t, que et crida ".
- Es notarà que en la nostra vida ha passat alguna cosa gran. Alguna cosa més gran que si ens hagués tocat una medalla olímpica, la grossa de Nadal?.
4.- Oració:
Senyor, busquem la teva amistat i la teva presencia. Es gran el teu poder. Augmenta’ns la fe, l’esperança i la caritat. Dóna’ns l’alegria de la trobada amb tu.
La teva fe t’ha salvat!
