La Fundació Jericó ha celebrat aquest estiu el seu primer any de vida. Però l’acció del Centre Solidari Jericó nascut a la parròquia del Carme de Lleida ja té més de tres anys de rodatge amb diferents iniciatives per a atendre tota mena de necessitats i problemàtiques socials. La posada en funcionament de l“Illa de la Solidaritat” amb el Menjador social Jericó, l’Hostal Jericó i les Sales d’acompanyament, ubicats al carrer Tallada, 33 han donat lloc al naixement d’un projecte global d’atenció a les persones desprotegides de la ciutat de Lleida, que es concreta amb aquest lema: “Un plat, un llit i un acompanyament”. Mossèn Joan Mora, el seu promotor, ens ho explica tot responent a unes preguntes.
1.- La Fundació Jericó ha complert el seu primer any de vida. Com va néixer el projecte?
La nostra parròquia té un contingent d’immigració molt important. I tots sabem que la immigració comporta també una problemàtica. En sortir del temple fàcilment es podien observar persones que vivien en la indigència. Moltes d’elles, gent sense sostre i sense llar i famílies en necessitat. El primer servei va ser distribuir bosses de menjar per a les famílies i pels transeünts que trucaven a la parròquia. Per a fer aquest servei d’una manera digna s’inaugurà la sala del C/ General Britos, 16. Allí encara ara es van distribuint les bosses de menjar per a les famílies y també la roba de segona mà.
Posteriorment es va descobrir la possibilitat d’oferir un “àpat calent” al dia per a persones que romanien assegudes als bancs de la nostra Rambla. Sorgí la possibilitat d’inaugurar un menjador social. Ara fa tres anys.
I posteriorment, va arribar el moment de posar en marxa el projecte “estrella”, la que denominem “Illa de la solidaritat”. El menjador social Jericó, l’Hostal Jericó i les Sales d’acompanyament ubicades al carrer Tallada, 33. El projecte es concentra en aquest lema: “Un plat, un llit i un acompanyament”
I com s’ha anat fent realitat?
Gràcies a la constància de la Junta de la que avui ja és una Fundació –Fundació Jericó-, i, també a la participació nombrosa de voluntaris que són el agents fonamentals de Jericó.
2.- Quins entrebancs hi ha hagut?
Alguns; però tots entraven en el pla de Déu. En realitat, amb tot i passar moments difícils, ara som conscients que era el Senyor qui guiava els nostres passos. És Ell qui porta el volant de Jericó.
I amb quin suport s’ha comptat?
El Conveni signat amb l’Ajuntament ha estat el coixí que ens dóna tranquil·litat en el moment de fer front a les despeses materials. També comptem amb ajuts de moltes famílies o persones que han volgut ajudar-nos econòmicament i també amb el suport moral. Anem molt ben acompanyats.
3.- Quantes persones desprotegides i sense sostre es calcula que hi pot haver a la ciutat de Lleida?
Creiem que hi ha una mobilitat entre les 150 i les 200 persones.
Hi ha diferència entre estiu i hivern?
En realitat són dos extrems molt semblants. A l’hivern, amb l’operació Iglú, ateníem a unes 145 persones. Els 112 llits que tenim a l’Hostal, més les 40 catres que esteníem a les sales adjuntes.
Aquest any, durant el temps dels temporers la Fundació ha anat acollint temporers fins omplir la capacitat de llits de l’Hostal. Posteriorment l’Ajuntament ens demanà poder aixoplugar al grup de temporers que vivia en l’assentament del Seminari Vell. Amb aquesta acollida hem tornat a viure l’experiència de l’hivern.
Quantes s’atenen a Jericó?
Si del menjador es tracta, actualment des de fa uns mesos estem servint uns 140 dinars cada dia.
I si a l’Hostal ens referim, estem amb l’operació temporers, també en les 140 persones.
Hi ha persones desprotegides que queden sense atendre? Per quin motiu?
Sempre hi ha alguna persona desprotegida que no va l’Hostal i que encara dorm als caixers. En alguna ocasió hem fet una “excursió” nocturna per assabentar-nos dels grups que dormien fora en diversos indrets i per invitar-los a Jericó. No volien. Seria pels seus “projectes” de nit? Podria ser per mantenir el tetabrik del vi?
4.- Un plat, un llit i acompanyament. Aquests serveis es proporcionen a tots?
Quant al menjar, fins ara en donem a tothom que passi a recollir el tiquet per la parròquia del Carme. El llit, mentre hi ha capacitat. L’acompanyament, esperem dedicar-nos-hi més ara que comença el curs escolar. Durant l’estiu ha funcionat l’aula de teatre i les atencions dels psicòlegs.
S’està preparant una coral i, també, la formació d’higiene mèdica per un equip de metges residents.
5.- Quin ambient es respira al menjador? I a l’Hostal?
Estem sorpresos del bon comportament dels usuaris en els dos espais. Es cert que sempre els hem tractat amb dignitat i la quasi totalitat han respost amb agraïment i col·laborant en algunes feines.
6.- Quines persones fan possible la bona marxa de la Fundació? Quina és la seva tasca?
– l’equip directiu: Com ja diu el nom, porta tot el que fa referència a la direcció: organització, economia, secretaria, relació amb les organitzacions i administracions. I el treball formatiu.
– els treballadors: Porten el gran pes del dia a dia, tant a la cuina com a l’hostal. Tenen molta feina i la fan amb il·lusió; fins i tot la comparteixen en alguns moments amb els usuaris.
– els voluntaris: Les hores que estan en les nostres instal·lacions comparteixen amb el treballadors les feines que comporten tots els espais.
– els proveïdors: Són molts i molt generosos. Des del Banc d’Aliments, el Supermercat Plus Fresc, Pastisseries Marqués i altres, així com comerços, botigues, hortolans…
7.- Com és el dia a dia?
Si del Menjador Jericó parlem, a primera hora ja es comença a preparar l’àpat del migdia amb allò que tenim a disposició. 140 persones poden dinar tots el dies; això requereix el seu temps i el voluntariat necessari, tant per a la preparació de les taules, la distribució del menjar i la neteja en acabar l’activitat.
Si parlem de l’Hostal, durant tot l’estiu han estat ocupats els 120 llits que tenim disponibles. Durant el mes d’agost hem tingut que muntar 40 catres per les persones que encara dormien en l’assentament del Seminari Vell. Tots el dies al matí es reparteixen 220 esmorzars pels suaris i per altres persones que venen del barri. A la tarda i al vespre es reparteixen alguns aliments o cafè, segons la disponibilitat del “rebost”.
8.- A més d’atendre les necessitats primàries (un plat i un llit), l’objectiu que es pretén és l’acompanyament i la formació.
Els considerem fonamentals; per això es varen construir les quatre sales a l’altell del menjador i en comunicació amb l’Hostal. Són els espais per atendre personalment o en equips les persones que alberguem. Hi ha serveis de psicòlegs, metges, educadors, taller de teatre i coral…
9.- Hi ha persones que s’han rehabilitat?
Això ens ho podrien explicar millor l’equip de treballadors de l’Hostal. Estan molt contens de la resposta de les persones sense llar que hem albergat. S’ha creat un clima de familiaritat i de corresponsabilitat en les tasques. Mols d’ells han trobat una “llar” en Jericó i transpiren un somriure d’agraïment sempre que els saludem o en topem per les estances de la casa. La força de l’amor rehabilita l’home i li dóna dignitat.
10.- Fer de voluntari seria un bon retorn de l’ajuda rebuda?
Sí. Ho estan fent. A l’Hostal, al Menjador i a les finques que ens han deixat per explotar-les.
11.- Quin ha estat el moment més colpidor?
Són molts, però reflectiré un dels últims que he viscut jo. Una mare del Senegal, molt alta, que va venir a demanar treball. En aquell mateix moment m’acabaven de demanar una persona per l’atenció domèstica. La vaig enviar, ja que tota ella traspuava bondat. Tenia quatre fills al seu país i tots esperaven l’aportació de la mare. Al segon dia de residència amb la persona anciana em va venir per agrair el servei i em digué: “ahir vaig parlar amb els fills per dir-los-hi que un mossèn catòlic m’havia ofert treball; i els nens li van dir: “Mamá, cuando veas al Padre dale un beso de nosotros cuatro”
I el més amarg?
En tots els projectes sempre hi ha moments amargs o negres, però prefereixo no recordar-los i oblidar-los.
13.- Quins són els reptes actuals?
Ampliar la capacitat d’alberg per acollir a tots les persones del pla Iglú, pels mesos d’hivern, i de retruc també pels temporers, a l’estiu. Estem mirant aquests dies quina porta se’ns obre, que segur que la trobarem. Fins ara ho solucionàvem amb les sales de l’acompanyament. Per ara ja no podem renunciar a aquests espais necessaris per a donar acollida als usuaris. Les sales son vitals i fonamentals pel nostre projecte.
14.- Com s’afronten les despeses que es generen? Els donatius són suficients?
Quan parlem d’economia, m’agrada emprar la comparació de la neu a les pistes d’esquí. Quan en començar la temporada hi tenen un bon coixí de neu natural, desprès, si aquesta escasseja, ja en poden fer d’artificial. A nosaltres ens passa una cosa molt semblant amb l’aportació econòmica de l’Ajuntament mitjançant les persones que ell ens envia tots els dies. Aquesta aportació és el coixí que ja ens deixa treballar amb tranquil·litat i sense neguits. Desprès ens ajuden els donatius de famílies i personals, que també n’hi ha.
15.- Jericó genera solidaritat?
Sí, i molta generositat. Ens quedem admirats de l’equip de voluntaris i de tots el col·laboradors. Jericó és una petita peça d’un puzle on s’acoblen altres peces d’Associacions d’Església, civils i de l’Administració, que fan de la nostra ciutat una comunitat solidària
16.- Un missatge…
Que mirem amb bons ulls totes les persones sense sostre i que els mirem als ulls, encetant un diàleg sobre les seves necessitats. Que mirem amb bon ulls i, també, amb cor generós, el complex “Jericó”, per a que entre tots puguem fer la experiència d’acollir en una comunitat els qui no tenen “llar”. No hem d’oblidar el que el Papa Francesc ens recorda: l’ADN del cristià és al cap 5è i el 25è de Mateu: les Benaurances i el Judici final. “A Mi m’ho fèieu!”
L’Hostal, el Menjador i les Sales d’Acompanyament Jericó:
"un plat…"
"… un llit …."
"… i acompanyament."
