Com ja venim fent els últims anys, també aquest any hem iniciat el curs d’activitats parroquials amb una trobada dels agents de Pastoral que pogueren assistir-hi, uns trenta. El lloc de trobada i de reunió ha estat el xalet d’en Jaume Josa. Un temps agradable i una tarda plena d’esperit i germanor.
S’ha iniciat la reunió amb una exposició de Mn. Joan sobre el jubileu de la misericòrdia, Any Sant que s’obrirà el dia de la Immaculada. En el desenvolupament de l’exposició ens ha ajudat a descobrir en tres punts doctrinals:
La misericòrdia del Pare que s’ha fet palés amb Jesucrist, que amb el seus gestos, paraules i amb la seva persona se’ns ha revelat com el rostre encarnat de la misericòrdia paterna. Per a Jesús la misericòrdia no és una paraula abstracta.
Avui és l’Església la que ens ha de fer palpable la misericòrdia del Crist. En aquests temps l’Església prefereix emprar la medicina de la misericòrdia i no enlairar les armes de la severitat. La paràbola del bon Samarità ha esta la pauta de l’espiritualitat de la comunitat del cristians. Cal abocar sobre el món un corrent d’afecte i d’admiració.
La tasca del cristià, des de sempre, però d’una manera especial en aquests temps, és obrir el cor a les persones que “viuen les més contradictòries perifèries existencials… Cal amorosir les ferides amb l’oli de la consolació, embenar-les amb la misericòrdia i curar-les amb la solidaritat i la corresponent atenció”.
“Cap al tard de la vida se’ns jutjarà de l’amor” (Sant Joan de la Creu)
En acabar l’exposició s’encetà un diàleg ric en contingut i que ens ha ajudat a concretar en la nostra realitat parroquial el gran missatge de la misericòrdia.
Hem treballat també el segon punt del temari: programació, revisió i obrir nous camins tot seguint les tres àrees o pilars de l’activitat parroquial: el culte i la litúrgia, l’evangelització i formació i la caritat, per a nosaltres, el moviment de Jericó.
Hem pres nota de tots els suggeriments i coses a tenir en compte i hem clausurat la tarda amb un substanciós berenar.
