Diumenge 23 Ordinari – cicle B
El Sant Pare ha publicat una encíclica LAUDATO SI’ “Sigueu lloat, Senyor, per totes les criatures”, inspirant-se en el càntic de sant Francesc d’Assis que lloa tota la creació, la casa comuna que Déu ens ha donat a tots els homes, d’ahir, d’avui i dels segles que vindran.
Una encíclica que és una lloança a l’obra de Déu i una advertència a tota la humanitat.
- Entre uns i altres estem degradant aquesta casa de tots;
- la terra s’està convertint en un dipòsit d’escombreries:
- es fa malbé l’aigua, es llencen els aliments, es desforesten els boscos, es contamina l’aire… Tot per a guanyar més diners, sense control…
- I així es menysprea la vida, especialment d’aquells, els pobres, que són els qui pateixen més aquest egoisme.
- Moltes catàstrofes naturals que multipliquen a milers i centenars de milers les víctimes tenen relació a aquest canvis climàtics produïts per l’egoisme dels homes.
- No diguem ja el menyspreu de la vida humana, dels petits, dels malalts i dels vells, que sembla no tenir ja cap valor.
Què diferent és l’actitud de Jesús envers totes les coses de la creació.
- Com mira els lliris del camp, la pluja, la neu, els pardals…
- Com contempla els ramats, el blat…
- Com valora els infants, els malalts, els pobres…
- Com tracta els sords, els muts, els paralítics...
Per a Jesús, els més petits elements de la creació són utilitats per a significar i produir la gràcia dels sagraments:
- L’aigua del baptisme, que ens farà fills de Déu…
- L’oli que marcarà la nostra consagració en el Baptisme, la Confirmació, l’Ordre sacerdotal…
- Un petit gest, la imposició de les mans, que serà el símbol de la Benedicció de Déu…
- El pa i el vi que es convertiran en la seva carn i sang per a la vida del món…
El tracte delicat de Jesús amb cadascuna de les persones, aportant-los pau, curació, consol, perdó…
- Nens, homes i dones, coixos, cecs, sords, muts, leprosos…
- Retornant la vida a Llàtzer, al fill de la viuda de Naim, a la filla de Jaire…
La vinguda de Jesús ens ha estat avui anunciada d’aquesta manera:
- Es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran;
- llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig,
- l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert;
- les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua.
- El Senyor, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos.
- El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça als vençuts, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters. Manté les viudes i els orfes…
El nostre pas per aquest món, la casa de tota la humanitat, la casa de la família de tots, hauria de tenir aquest estil, el de Jesús: valorar-ho tot: l’aigua, les flors, la netedat, les persones, els animals, els pobres, els petits…. Tot, tot, tot… és obra de Déu, que hem de saber, estimar, valorar, cultivar.
“Sigueu lloat, Senyor, per totes les criatures”
