Diumenge 18 ordinari – cicle B
Introducció. Salutació cordial i felicitació
- Salutació als d’aquí… coneguts de molts anys.
- Salutació als turistes: sou a casa vostra. Som tots a la casa del Pare.
I també, Felicitació.
- Als d’aquí, per la vostra constància en la missa dominical. Teniu bon gust. És el moment més central del diumenge. És una sort poder-nos trobar amb Jesús i els germans.
- I als turistes. M’imagino que ho feu sempre, d’anar a la celebració de l’Eucaristia, allà on us trobeu.
No fem vacances de la Missa. Com tampoc les fem de menjar.
- Mengem hivern i estiu, mengem a casa i fora de casa, en temps d’abundància i en temps de crisi.
- Que ens ajudi Déu a entendre la necessitat que en tenim, d’aquest menjar.
- I enllaço amb l’Evangeli d’avui.
Perquè el menjar que necessitem és… Jesús.
- “Jo sóc el Pa viu baixat del cel… el Pa que dóna la vida al món".
- El qui mengi d’aquest Pa no tindrà fam. El qui cregui en mi no passarà mai set.”.
- El cristianisme no és una filosofia, no són unes creences, uns preceptes. És una Persona: és Jesucrist: conèixer Jesús, estimar-lo, seguir-lo.
- Aleshores, tot canvia: es renova la nostra manera de pensar, de fer, de viure, d’estimar, de perdonar… Tot és nou.
Sant Pau ens ha dit a la segona lectura:
“No visqueu ja més com ho fan els pagans; es guien per criteris que no valen. ¿No us han ensenyat la veritat de Jesús? Deixeu la vostra antiga manera de viure. Els desitjos que us sedueixen us porten a la perdició. Renoveu el vostre esperit i la vostra manera de pensar. Revestiu-vos de la nova naturalesa. Déu us ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.”.
Germans i germanes, Jesús estima el món. Pel món ha donat la vida.
Però no comparteix la manera de pensar del món.
- El món valora la força, el poder, el tenir, el plaer, l’egoisme, la venjança.
- Jesús valora la bondat, la virtut, el servei, l’entrega, el perdó de les ofenses, l’amor.
Cal renovar la nostra manera de pensar i de viure.
Aquesta renovació no podem fer-la amb les nostres forces.
- El món se’ns emporta, ens domina…
- Ens cal la força de Jesús. Cal que mengem aquest Pa. Cal que mengem Jesús: l’Eucaristia.
- Aquest Pa és menjar que ens fa créixer, ens dóna vida, ens assimila a Jesús.
- Amb aquest Pa assimilat, arribem a pensar com Jesús, a viure com ell, a estimar com ell, a perdonar com ell.
I si pensem i vivim i estimem com Jesús,
- serem una força transformadora del món, serem una fortuna per al món.
- Ni que no ho sembli, ni que no ho sàpiga, el món està esperant amb deler el pas de Jesús en la persona dels cristians, el pas de Jesús en cadascú de nosaltres.
Per això hem vingut aquí, per això venim a la Missa:
- perquè, a poc a poc, ens anem transformant en ell, menjant i assimilant aquest Pa del cel, que és el mateix Jesús.
- Fem-li la pregària que li adreçaren els deixebles: “Senyor, doneu-nos sempre d’aquest Pa!”
“Jo sóc el Pa viu baixat del cel… el Pa que dóna la vida al món.”
