Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

19 juliol 2015
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

Diumenge ordinari 16 – cicle B

Tenim una gran sort. La sort de ser convocats, de poder venir a aquesta celebració:

  • de poder-nos trobar amb qui ens estima i ho pot tot, amb aquell que ens salva: Jesús
  • de poder-nos trobar amb els qui comparteixen la nostra fe, coneguts o no
  • això ho hem de valorar: on dos o tres es reuneixen en el meu nom, allí hi sóc jo enmig d’ells. Això importa afecte, cordialitat, interès…

La sort de trobar-nos per escoltar junts el Mestre, Jesús és la Paraula. Que dóna llum i vida.

  • Trobar-nos per passar una estona amb ell, que ens convida a descansar…
  • Trobar-nos per a que, en aquest recés, en aquest silenci,

    • ens pasturi ell mateix ("Jo mateix les pasturaré")
    • amb la seva Paraula, aliment de la fe
    • amb el seu Cos i Sang, aliment de l’esperit, de la vida divina en nosaltres.

Jesús, Bon Pastor, vol unir totes les ovelles en un sol Ramat

  • reconciliant amb la seva Sang
  • els de dins i els de fora,
  • els jueus i els pagans,
  • els de baix i els de dalt
  • els de prop i els de lluny….
  • tots en un sol ramat, en un sol amor, en una sola família…

I Jesús vol que cadascú de nosaltres, com els apòstols, col•laborem en aquesta tasca.
Cada cristià… especialista en portar unió

  • destruir l’enemistat, la divisió
  • especialistes en la comprensió, en l’amor, en el diàleg, l’acolliment, la pau
  • I això en tots els ambients: família, treball, carrer, diversions..

Tot això vol dir la nostra reunió setmanal.

  • A tot això ens convoca Jesús, amb aquesta reunió setmana
  • Per tot això ens capacita l’Eucaristia que celebrem i la comunió que rebrem.
  • Siguem dòcils com Maria.
  • Prestem-nos com Ella a col•laborar en aquesta unió de tots en una sola família.

 

  Deixeu-me fer un parèntesi

 Déu, en la primera lectura, ha fet una advertència molt forta a aquells que ha posat al front del poble com a pastors, perquè pasturin el ramat. I en lloc de pasturar les ovelles, se n’aprofiten, les fan fugir, les dispersen, se’n desentenen.

 Els mossens ens hem de fer una reflexió: Jesús ens ha encarregat les seves pròpies ovelles, tots els fidels de la parròquia. Les cuidem? Les estimem? Els donem exemple? Vivim per a elles? Les apropem a Jesús, l’únic pastor?

 Feu una pregària constant per tots els mossens. Hi va la vida de les ovelles; hi va la vostra vida cristiana.

 Confio que pregareu per mi i per tots. Que Déu us ho pagui.

Jesús, Bon Pastor, vol unir totes les ovelles en un sol Ramat

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn