"Santa Teresa de Jesús està viva, la seva veu ressona encara avui a l’Església” Sant Joan Pau II
“Vuestra soy, para Vos nací; ¿Qué mandáis hacer de mí?” Santa Teresa de Jesús
La parròquia de la Mare de Déu del Carme ha resat la tradicional Novena a la Mare de Déu com a preparació per a celebrar les Festes del Carme. Aquest exercici de devoció durant els nou dies consecutius previs al dia de la Mare de Déu del Carme enguany s’ha inspirat en pensaments de Santa Teresa de Jesús, amb ocasió de la commemoració del Vè Centenari del seu naixement. La novena s’ha iniciat cada dia amb el res del Sant Rosari, seguit de la celebració de l’Eucaristia amb la predicació iniciada amb la recitació, com a pregària, d’un poema de la Santa per actrius del TOAR.
Els predicadors han estat els sacerdots de les parròquies de la Unitat Pastoral de la Mare de Déu del Carme i Sant Joan Baptista: Mn. Joan Mora, Mn. Joan Ramon Ezquerra i Mn. Adrià Burca. La Coral del Carme ha acompanyat amb els seus cants les celebracions. També ho ha fet el Cor Miorita en el vuitè dia de la novena.
Un dels moments culminants de la Novena ha estat el Res de les Vespres de la Mare de Déu, dirigit per Antonio Miquel i Lourdes Solà. Ha estat en el sisè dia de la novena, diumenge. A continuació s’ha fet la benedicció i la imposició de l‘Escapulari de la Mare de Déu del Carme, un signe que expressa la protecció de Maria i la voluntat d’estimar-la i imitar-la. També els nens i nenes que enguany han fet la Primera Comunió han rebut l’Escapulari de la Mare de Déu el darrer dia de la Novena, en la vigília de la festa patronal, abans d’iniciar-se la processó del Carme.
A continuació hi ha el programa de la Novena i de les festes del Carme, un resum de la predicació de cada dia, i fragments dels poemes de Santa Teresa de Jesús que s’han recitat.
- 1.- Dia 7, dimarts: Conversió de Teresa.“El centro de su vida es Cristo” “Apartase de Cristo no lo puedo sufrir.” (Vida, 22, 1)
- 2.- Dia 8, dimecres: Teresa, Mestra d‘oració. “Traer a Cristo presente” (Vida, 4, 3) "Trato amistoso”.
- 3.- Dia 9, dijous: Cami de perfecció. “Pongamos los ojos en Cristo, nuestro bien”
- 4.- Dia 10, divendres.- “Amor de unas con otras”. “Pocas y mal avenidas, no lo permita Dios” (Camino de perfección, 6)
- 5.- Dia 11, dissabte.- Maria, la primera en tot. Déu ens elegí en Crist abans de crear el món (Ef 1, 3-14)
- La vertadera humilitat i alegría. “Para eso es la humildad, para tenerse por dichosa en servir” (Camino de perfección 15,16 i 17)
- 6.- Dia 12, diumenge.- Viure amb profunditat el misteri de l’Església. “Estáse ardiendo el mundo, quieren tornar a sentenciar a Cristo, quieren poner su Iglesia por el suelo. No, hermanas, no es tiempo de tratar con Dios asuntos de poca importancia”. (Camino de perfección, 1, 5)
- 7.- Dia 13, dilluns. L’amistat espiritual. “En estos tiempos recios son menester amigos fuertes de Dios para sustentar a los flacos” (Vida, 15, 5)
- 8.- Dia 14, dimarts.- Fundadora i nou estil de vida. “Andariega de Dios”… “Es hora de caminar” (lecho de muerte)
- 9.- Dia 15, dimecres.- Tres camins de la mà de Teresa: l’alegría, l’oració i la fraternitat. (Missatge del Papa Francesc)
- Galeries de fotos
- Programa de les Festes del Carme
- Vè Centenari de Santa Teresa de Jesús
 |
“El centro de su vida es Cristo” “Apartase de Cristo no lo puedo sufrir.” (Vida 22,1) |
 |
Mossèn Joan Ramon ha iniciat la novena a la Mare de Déu del Carme explicant-ne el seu sentit: “per contemplar la Mare de Déu, per a estimar-la i imitar-la." També ha justificat el fil conductor de santa Teresa per ser Doctora de l’Església i, com a tal, mestra de la doctrina espiritual, una condició que només tenen 36 sants, quatre dels quals són dones. “Escoltar i llegir aquests sants ens pot ajudar a avançar en la nostra vida cristiana.”
Respecte a la conversió de Teresa ha dit “tot és qüestió de trobar el tresor” que ella va descobrir el tresor en la imatge de Jesús fuetejat. Aleshores la seva vida va experimentar un canvi fonamentat: “El centro de su vida es Cristo” i “anà buidant el seu cor d’aigua per omplir-lo del vi de Jesús“. La seva vida s’identifica totalment amb Jesús: “Teresa es de Jesús, Jesús es de Teresa”. I enmig de les dificultats, com sant Pau, tot ho considera escombraria comparat amb l’amistat amb Jesús: “Apartase de Cristo no lo puedo sufrir.” (Vida, 22, 1)
Avui santa Teresa ens convida que tinguem el valor de buidar el nostre cor de vanitats, tal com ho van fer els sant i la verge Maria: al centre del seu cor no hi va haver cap altre pensament que Jesús.
Com a preludi d’aquesta predicació Mary Bometón ha recitat com a pregària el poema de Santa Teresa de Jesús ‘Vivo sin vivir en mí’:
Vivo sin vivir en mí
y tan alta vida espero
que muero porque no muero.
Vivo ya fuera de mí,
después que muero de amor,
porque vivo en el Señor,
que me quiso para sí;
cuando el corazón le di
puso en mí este letrero:
«Que muero porque no muero».
Esta divina unión,
y el amor con que yo vivo,
hace a mi Dios mi cautivo
y libre mi corazón;
y causa en mí tal pasión
ver a mi Dios prisionero,
que muero porque no muero.
¡Ay, qué larga es esta vida!
¡Qué duros estos destierros,
esta cárcel y estos hierros
en que está el alma metida!
Sólo esperar la salida
me causa un dolor tan fiero,
que muero porque no muero.
Acaba ya de dejarme,
vida, no me seas molesta;
porque muriendo, ¿qué resta,
sino vivir y gozarme?
No dejes de consolarme,
muerte, que ansí te requiero:
que muero porque no muero.
 |
“Traer a Cristo presente” (Vida 4,3) "Trato amistoso." |
 |
Mossèn Joan s’ha referit primer a les tres etapes de la vida de pregària: la infantesa i primera joventut de Teresa, quan ella aprengué en el seu entorn familiar les oracions i la devoció als sants i a la Mare de Déu. Als 23 anys amb la lectura del Tercer Abecedari d’Osuna aprèn a fer una pregària de recolliment, donant més espai a l’esperit. La meditació de la Passió de Jesús l’ajuda a crear en ella unes actituds i uns sentiments per a reaccionar a l’estil de Jesús. Ja en la tercera etapa, després d’una crisi que supera amb la conversió, en la meditació passarà de ‘representar’ Crist a sentir la seva ‘presència’. Tot es torna pregària i s’adona que Jesús viu en el temple interior del seu cor. "Orar es tratar de amistad, estando muchas veces tratando a solas con quien sabemos nos ama.” “Yo soy para mi amado y mi amado es para mi.”
També en la vida d’altres persones pot haver-hi aquests moments forts de descoberta de l’estimació de Déu i d’obertura al Senyor i als altres, en un horitzó immens, especialment si segueix el camí de perfecció. “L’esperit bufa on vol.” “Que això ens ajudi a reflexionar en quina etapa de la nostra pregària ens trobem, quina relació de voluntats establim amb Déu –‘facis’ la vostra voluntat’– i que la nostra pregària sigui una experiència de vida”: “Mientras podáis no estéis sin tan buen amigo.”
Com a preludi d’aquesta predicació Mary Bometón ha recitat a pregària el poema de Santa Teresa de Jesús ‘Feliz el que ama a Dios’:
Dichoso el corazón enamorado
Que solo en Dios ha puesto el pensamiento,
Por el renuncia todo lo criado,
Y en El halla su gloria y su contento.
Aun de sí mismo vive descuidado,
Porque en su Dios està todo su intento,
Y así alegre pasa y muy gozoso,
Las olas de deste mar tempestuoso.
 |
3.- Camí de perfecció. “Pongamos los ojos en Cristo, nuestro bien”
|
 |
Mossèn Adrián ha predicat el tercer dia de la novena sobre el Camí de perfecció: “Podemos entender bien este camino pensando en nuestra libertad que nos traerá la paz, el primer don de Jesús resucitado.” Seguint l’abecedari del Camí de Perfección, s’ha centrat en termes fonamentals com Amor, Caritat, Eucaristia i Humilitat, la virtut que «nos permite saber cómo Dios nos conoce».
A continuació Mn. Adrià ha introduit el protagonisme de Maria en la vida de Teresa i la seva condició d’intercessora en la vida de Jesús. Al morir la seva mare als dotze anys, Teresa, profundament afligida «fuime a una imagen de nuestra Señora y supliquéla fuese mi madre, con muchas lágrimas». Teresa ens convida a mirar Crist com Maria el mira a Canà, amb un amor afectiu i efectiu, ajudant a que el seu fill fos vist com a Fill de Déu. Maria, confiada i intercessora, no fa el miracle però el provoca: «Haced lo que Él os diga» (Jn 2, 5). Són les darreres paraules de Maria que conserva l’evangeli; més que als criats ens les adreça a nosaltres.
“Como Maria, Teresa era una mujer en oración.” Retornant al fil del missatge teresià: “Camino de perfección es una guia de espiritualidad dirigida a las monjas del convento de San José y, por extensión, a todos los cristianos”. Per la importància de la pregària, especialment la meditació que és més personal, en les seves pàgines “podria titularse camino de oración”, especialment per la glossa que fa del Parenostre a partir del capítol 21. “Su alma solo desea vivir en Dios: «Quien a Dios tiene nada le falta; solo Dios basta»”
Finalment, Mn. Adrià ens ha convidat a revisar el temps i qualitat de la nostra oració perquè, com Teresa «Pongamos los ojos en Cristo, nuestro bien, y allí aprenderemos la verdadera humildad». Aquest va ser el sentit de la seva vida i la seva missió. «¡Los ojos en Cristo! Para que en el camino de la Iglesia, como en los caminos de Teresa que partieron de esta ciudad de Ávila, Cristo sea “camino, verdad y vida». (Sant Joan Pau II)
Com a preludi d’aquesta predicació Maria Pijuan ha recitat com a pregària el poema de Santa Teresa de Jesús Coloquio amoroso:
Si el amor que me tenéis,
Dios mío, es como el que os tengo,
Decidme: ¿en qué me detengo?
O Vos, ¿en qué os detenéis?
-Alma, ¿qué quieres de mí?
-Dios mío, no más que verte.
-Y ¿qué temes más de ti?
-Lo que más temo es perderte.
Un alma en Dios escondida
¿qué tiene que desear,
sino amar y más amar,
y en amor toda escondida
tornarte de nuevo a amar?
Un amor que ocupe os pido,
Dios mío, mi alma os tenga,
para hacer un dulce nido
adonde más la convenga.
 |
4.- “Amor de unas con otras” “Pocas y mal avenidas, no lo permita Dios” (Camino de perfección, 6) |
 |
Mossèn Joan, el predicador del quart tema de la novena “Amor de unas con otras” amb el subtítol ‘La convivència’. Un tema vital en totes les esferes de la vida, estretament vinculat a la crida que el papa Francesc fa a tots els sectors eclesials: ‘expertos en comunión’. Els cristians tenim dos grans referents d’aquesta comunió: el grup dels dotze apòstols i la primera comunitat cristiana: ‘un sol cor i una sola ànima’. “Així haurien de ser totes les comunitats, també la nostra del Carme”, ha dit. “Pocas y mal avenidas, no lo permita Dios”
A continuació ha esmentat alguns dels molts obstacles que ens impedeixen viure l’experiència de comunió: violència, injustícia, falta de caritat… I com, malgrat tot, nosaltres hauríem de posar les nostres qualitats al servei dels altres practicant la ‘mística del trobament’, establint ponts amb les persones en els diferents cercles: la família, les nostres comunitats, a l’Església, a les perifèries… I ha donat algunes pautes molt pràctiques extretes de les pàgines de ‘Camino de Perfección’:
“Si se atravesare una palabrilla que cause disgusto, remédiese luego y hagan gran oración”.
“Siempre sientan mucho cualquier falta, si es notoria, que veáis en la hermana. Y aquí se muestra y ejercita bien el amor en sabérsela sufrir y no espantarse de ella… Y encomendarla mucho a Dios… y procurar hacer vos con gran perfección la virtud contraria de la falta de la otra. Esforzarse a esto, para que enseñe a aquella por obra, lo que por palabra no entenderá, ni le aprovechará, ni castigo; y eso de hacer una lo que ve resplandecer de virtud en otra, pégase mucho. Esto es buen aviso; no lo olviden.”
“Muy buena muestra de amor es procurar quitarles trabajo y tomarlo para sí en los oficios de casa y, también, holgarse alabar al Señor del acrecentamiento que viere en sus virtudes.”
“Todas estas cosas, aparte del gran bien que traen consigo, ayudan mucho a la paz y conformidad de unas con otras. Pocas y mal avenidas, no lo permita Dios.”
“Esta casa es un cielo, si le puede haber en la tierra, para quien se contenta sólo de contentar a Dios y no hace caso de contento suyo”.
Ja per acabar, Mn. Joan ha reforçat la idea que a l’Església només hi ha una comunitat –la familia de Jesús- amb diferents maneres d’expressar-se. I ens ha suggerit procurar gestos concrets d’acollida i a revisar “com van els nostres cercles: están presents en la nostra vida?, volem ser experts en comunió?, som diligents en la caritat? Demanem a la Mare de Déu del Carme que ens ajudi, per intercessió de santa Teresa, a conduir-nos pel camí de la perfecció."
Com a preludi d’aquesta predicació Marisol Lavin ha recitat com a pregària el poema de Santa Teresa de Jesús ‘En Cristo mi confianza’.
Sea mi gozo en el llanto,
sobresalto mi reposo,
mi sosiego doloroso,
y mi bonanza el quebranto.
Entre borrascas mi amor,
y mi regalo en la herida,
esté en la muerte mi vida,
y en desprecios mi favor.
Mis tesoros en pobreza,
y mi triunfo en pelear,
mi descanso en trabajar,
y mi contento en tristeza.
En la oscuridad mi luz,
mi grandeza en puesto bajo.
De mi camino el atajo
y mi gloria sea la cruz.
[…]
En Cristo mi confianza,
y de El solo mi asimiento,
en sus cansancios mi aliento,
y en su imitación mi holganza.
Aquí estriba mi firmeza,
aquí mi seguridad,
la prueba de mi verdad,
la muestra de mi firmeza.
 |
5.- Maria, la primera en tot Déu ens elegí en Crist abans de crear el món (Ef 1, 3-14) |
 |
Mossèn Joan Ramon ha dedicat la predicació del cinquè dia de la novena a comentar l’himne que sant Pau possiblement va aprendre de la primera comunitat cristiana i que ell adreça a la d’Efes. “És un himne, potser el més solemne, de sant Pau, al misteri de l’amor de Déu a cada u de nosaltres, i a tota l’Església, un himne que tots hauríem d’anunciar o cantar”:
«Déu ens ha beneït… elegits d’abans de crear el món… destinats a ser fills seus…
grandesa dels favors que ens ha concedit en Crist… rescatats a preu de sang.
Perdonades les nostres culpes… riquesa desbordant dels favors de Déu…
El designi de Déu: unir en Crist tot el món…»
Tot seguit ha anat desglossant el lloc de Maria en aquest designi meravellós de Déu:
Maria és la primera en cantar: abans que Sant Pau… Maria va comprendre i cantar-potser amb unes altres paraules. l’amor de Déu i la seva bondat que, abans que en ningú, es va desbordar en Maria amb la plenitud de Déu, ‘plena de gràcia’.
Maria, la primera redimida: concebuda sens pecat original en atenció als mèrits de Crist.
La primera, i més profundament associada a la redempció anticipada, és el fruit més preuat, més excels de la passió de Crist: se l’anomena ‘corredemptora’, és present a tot el misteri pasqual de Jesús.
La primera cristiana: Jesús el Cap. Maria, el membre privilegiat
El primer exemple, més diàfan i perfecte, de tota virtut: d’esposa, casta i verge; d’humilitat i d’obediència – sóc la serventa de Déu… que es faci…-; de servei -en la visitació a Elisabet-; de delicadesa amb els nuvis de Canà -mitjancera de totes les gràcies…-; de fortalesa i fidelitat al peu de la creu; de pregària confiada i maternal, demanant la vinguda de l’Esperit Sant.
Mn. Joan Ramon ha acabat la seva predicació donant “gràcies a Déu, perquè en Maria s’ha realitzat plenament el seu designi amorós. I perquè en aquest designi de Déu, hi entra Maria de ple, com a Mare de Déu i Mare de tots els membres de l’Església. Maria, la primera en tot.”
Com a preludi d’aquesta predicació Cristina Guallar ha declamat com a pregària el poema de Santa Teresa de Jesús ‘En la cruz está la vida”:
En la cruz está la vida
y el consuelo,
y ella sola es el camino
para el cielo.
En la cruz está "el Señor
de cielo y tierra",
y el gozar de mucha paz,
aunque haya guerra.
Todos los males destierra
en este suelo,
y ella sola es el camino
para el cielo.
[…]
El alma que a Dios está
toda rendida,
y muy de veras del mundo
desasida,
la cruz le es "árbol de vida"
y de consuelo,
y un camino deleitoso
para el cielo.
Después que se puso en cruz
el Salvador,
en la cruz está "la gloria
y el honor",
y en el padecer dolor
vida y consuelo,
y el camino más seguro
para el cielo.
Mossèn Joan Ramon ha iniciat la predicació referint-se a la carta del Papa Francesc al Bisbe d’Àvila, amb ocasió del Centenari del naixement de santa Teresa: «Teresa supo honrar con gran devoción a la Santísima Virgen, a quien invocaba bajo el dulce nombre del Carmen», com “un nou motiu que justifica la figura de Teresa i la seva doctrina en aquesta novena del Carme.”
Entrant ja en el tema del dia, Mn. Joan Ramon ha indicat que “un tret propi dels veritables cristians és l’amor intens a l’Església”, l’obra salvífica de Jesús, on hem rebut la vida de fills de Déu pel baptisme –és la nostra Mare-, ens ha transmès la Paraula de Déu i, a través dels sagraments, el perdó dels pecats. Aquest és un tret propi dels sants. «Amar a Jesús es amar a la Iglesia. Amar a la Iglesia es amar a Jesús», diu santa Teresa, que estimava l’Església amb tendresa, intensa i incondicionalment.
“Enfront dels episodis de divisió i conflictes en l’Església del seu temps, santa Teresa reforma l’Orde carmelita amb la intenció de servir i defensar millor la «santa Iglesia católica romana» amb la intenció de defensar-la perquè hi lluïssin més la bondat i les virtuts de la seva Mare, Maria, en cadascun dels seus membres. I està disposada a donar la vida per ella.” Sense importar-li morir, el que li dóna pau i alegria en aquests moments és: «Al fin muero hija de la Iglesia».
Aquest amor per l’Església en ‘en los tiempos recios’ en que visqué i veient la passivitat de molts cristians, la van fer exclamar: «Estáse ardiendo el mundo, quieren tornar a sentenciar a Cristo, quieren poner su Iglesia por el suelo. No, hermanas mías, no es tiempo de tratar con Dios asuntos de poca importancia» (Camino de perfección 1,5).
“Aquesta frase ens la repetiria avui Teresa de Jesús”, ha asseverat Mn. Joan Ramon: “Sí, podem en la nostra oració demanar-li a Déu coses que ens interessin en particular. Però aixequem la mirada […], el cor, la súplica a l’estat del món, de l’Església… sentint-nos solidaris i el nostre pulmó cristià respirarà” i fem com santa Teresa de Jesús: «determiné a hacer eso poquito que era en mí, que es seguir los consejos evangélicos con toda la perfección que yo pudiese».
Com a preludi d’aquesta predicació Denise Borraz ha recitat com a pregària els poemes de Santa Teresa de Jesús ‘Alma has de buscarte en mi’ i ‘Nada te turbe’:
Alma, buscarte has en Mí,
y a Mí buscarme has en ti.
De tal suerte pudo amor,
alma, en mí te retratar,
que ningún sabio pintor
supiera con tal primor
tal imagen estampar.
Fuiste por amor criada
hermosa, bella, y así
en mis entrañas pintada,
si te perdieres, mi amada,
Alma, buscarte has en Mí.
[…]
Porque tú eres mi aposento,
eres mi casa y morada,
y así llamo en cualquier tiempo,
si hallo en tu pensamiento
estar la puerta cerrada.
Fuera de ti no hay buscarme,
porque para hallarme a Mí,
bastará sólo llamarme,
que a ti iré sin tardarme
y a Mí buscarme has en ti.
———————————-
Nada te turbe,
nada te espante,
todo se pasa,
Dios no se muda;
la paciencia
todo lo alcanza;
quien a Dios tiene
nada le falta:
Sólo Dios basta.
[…]
 |
7.- L’amistat espiritual “En estos tiempos recios son menester amigos fuertes de Dios para sustentar a los flacos” (Vida, 15, 5) |
 |
Mossèn Joan Ramon ha començat la predicació al·ludint a la tasca de santa Teresa com a reformadora dels Carmelites. La vida relaxada als convents -fins i tot en els convents- va ser un estímul per entendre que calia un nou estil de ser carmelita “no hi havia prou entrega, prou confiança en Déu, prou austeritat, prou caritat d’unes envers les altres”: «Son tiempos recios los que vivimos. I son menester amigos fuertes de Dios, para sustentar a los flacos.», deia santa Teresa.
“Déu ha estimat del tot.. nosaltres no podem quedar-nos a meitat de camí. Teresa va fer aquest camí. Va fundar 17 convents de carmelites. No demanava qualitats especials a les religioses. Demanava només una entrega total a Déu, no viure per a sí mateixes. I ella n’era un exemple per a totes.”
Amb la mirada posada en santa Teresa, Mossèn Joan Ramon va extrapolar el seu temps al nostre, la seva realitat a la nostra: temps forts (‘recios’), de descristianització, d’indiferència, de mitjania, de vici. I va preguntar-se i preguntar-nos “sorgiran d’entre nosaltres «amigos fuertes de Dios» que aixequin aquest món?, cristians i cristianes valents, coherents, generosos, decidits a complir el primer manament ‘estimar Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces’. “Són aquests els amics forts de Déu. Aquests són els qui poc a poc donaran sabor al nostre món, que sostindran els dèbils… com Santa Teresa va fer en el seu temps.”
Mn. Joan Ramon ha acabat la predicació subratllant que la lliçó de santa Teresa “es la crida que ens fa Déu, que trobem un nou estil de ser cristians.” “Teresa va dir SÍ a Déu; com Maria, va dir sempre sí. Que la seva fidelitat esperoni la nostra.”
Com a preludi d’aquesta predicació Raquel Castellà ha recitat com a pregària els poemes de Santa Teresa de Jesús ‘¡Oh hermosura que excedéis!’ i ‘Coloquio amoroso’
¡Oh hermosura que excedéis
a todas las hermosuras!
Sin herir dolor hacéis,
y sin dolor deshacéis,
el amor de las criaturas.
Oh ñudo que así juntáis
dos cosas tan desiguales,
no sé por qué os desatáis,
pues atado fuerza dais
a tener por bien los males.
Juntáis quien no tiene ser
con el Ser que no se acaba;
sin acabar acabáis,
sin tener que amar amáis,
engrandecéis nuestra nada.
 |
8.- Fundadora i nou estil de vida. “Andariega de Dios”… “Es hora de caminar” (lecho de muerte) |
 |
Mossèn Adrià ha tingut cura de la predicació sobre la dimensió de santa Teresa de Jesús com a fundadora i iniciadora d’una nova manera de viure com a veritables cristians. Ho ha fet en quatre temps, començant per l’etapa iniciada amb la seva conversió «ante una imagen de Cristo muy llagado», als 39 anys d’edat i 19 com a religiosa. La seva determinació a fer sempre la voluntat de Déu i “l’oració serà la columna vertebral de la seva existència.”
Com a fundadora de 17 monestirs de monges i 1 de frares enmig de moltes contradiccions, dificultats i oposició, però amb l’ajuda del Senyor i d’algunes persones del seu entorn, especialment amb sant Joan de la Creu a qui va convèncer per a unir-se a la reforma. Aquestes comunitats viuen un nou estil de vida on Crist és el centre i la raó de la seva existència: «un pequeño col·legio de Cristo» a qui es consagren per a servir-lo i estimar-lo, consolar-lo i per qui no els i importa morir: «Aquí todas se han de amar, todas se han de querer, todas se han de ayudar», doncs “el veritable fonament de la consagració religiosa està en les virtuts humanes que afavoreixen la convivència": «el amor de unes con otras, el desasimiento de todo la criado y la humildad, que las abraza todas y que consiste en andar en verdad».
De la seva identificació total amb Crist “brollà el seu amor apassionat per l’Església i la fortalesa necessària per a treballar per la causa de Crist fent cas omís a les opinions contràries. Dona inquieta i «andariega de Dios» “en ella, Marta i Maria caminaren indissolublement unides, ja que «para este fin hace el Señor tantas mercedes en este mundo.» (7M) Fins i tot el final de la seva vida va tenir un desenllaç original. Hi ha dues expressions que ho recullen: «Muero, al fin, hija de la Iglesia» i «Es tiempo de caminar».
Per acabar Mn. Adrià va ressaltar que la virtut més bonica de santa Teresa és la humilitat, “una virtut teologal que se refiere directamente a Dios, y que por ella podemos conocernos como Dios nos conoce.” Aquest és l’estil amb el que es manifesta el Senyor i l’estil que ell ens demana que tinguem nosaltres.
Com a preludi d’aquesta predicació Ester Ybars ha recitat com a pregària el poema de Santa Teresa de Jesús ‘A san Andrés’:
Si el padecer con amor
puede dar tan gran deleite,
¡qué gozo nos dará el verte!
¿Qué será cuando veamos
a la inmensa y suma luz,
pues de ver Andrés la cruz
se pudo tanto alegrar?
¡Oh, que no puede faltar
en el padecer deleite!
¡Qué gozo nos dará el verte!
El amor cuando es crecido
no puede estar sin obrar,
ni el fuerte sin pelear,
por amor de su querido.
Con esto le habrá vencido,
y querrá que en todo acierte.
¡Qué gozo nos dará el verte!
[…]
¡Oh cruz, madero precioso,
lleno de gran majestad!
Pues siendo de despreciar,
tomaste a Dios por esposo,
a ti vengo muy gozoso,
sin merecer el quererte.
Esme muy gran gozo el verte.
 |
9.- Tres camins de la mà de Teresa: l’alegria, l’oració i la fraternitat. (Missatge del Papa Francesc) |
 |
La novena del Carme ha culminat el darrer dia amb la predicació del Bisbe Mons. Joan Piris, que ha presidit la solemne celebració de la vigília de la festa patronal. Ha començat parlant del protagonisme absolut de Déu en la vida de santa Teresa de Jesús: “estava tan plena de Déu que tot lo altre ho hagué de ressituar, també la seva pròpia existència i donant sentit d’Església a les seves fundacions de comunitats evangèliques.”
La nova germanor que santa Teresa va promoure en els seus monestirs es fonamenta en “la novetat de relacions que comencen al peu de la creu –«Dona, aquí tens el teu fill», «Fill, aquí tens la teva mare»-, en la Pentecosta -«Déu ha enviat l’Esperit del seu Fill, que crida: Abba, Pare!»-, i la imatge del ‘nuvolet d’Elies’ que prefigura la salvació de Jesús.”
Després d’aquests lligams entre la Paraula de Déu proclamada amb el nou estil de vida teresià, el Bisbe Joan s’ha referit a la carta del Papa Francesc al bisbe d’Àvila, amb motiu del Vè Centenari del naixement de Santa Teresa, on parla dels tres camins que ens descobreix la santa ‘andariega’. El camí de l’alegria, del goig interior de tenir la certesa del Déu proper que ens acompanya; no s’aconsegueix sense renúncies. El camí de la pregària, ens exhorta a establir una relació amorosa amb Déu ‘tractant d’amistat amb qui sabem que ens estima’. I el camí de la fraternitat, en comunió amb els altres, fent Església.
El Bisbe Joan ha completat la seva predicació amb una referència a Maria “que ens fa palpable l’experiència de Déu que a nivell sagramental tenim en esperit”, i a l’advocació de la Mare de Déu del Carme: “Donem gràcies a Déu perquè podem pregar seguint l’espiritualitat de Maria del Carmel i la devoció a la Mare de Déu del Carme, tan present i tan popular. Maria obre portes al cel.”
Com a preludi d’aquesta predicació Merche Lladó ha recitat com a pregària el poema de Santa Teresa de Jesús ‘Vivo sin vivir en mí’:
Vivo sin vivir en mí,
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.
Vivo ya fuera de mí,
después que muero de amor;
porque vivo en el Señor,
que me quiso para sí:
cuando el corazón le di
puso en él este letrero,
que muero porque no muero.
Esta divina prisión,
del amor en que yo vivo,
ha hecho a Dios mi cautivo,
y libre mi corazón;
y causa en mí tal pasión
ver a Dios mi prisionero,
que muero porque no muero.
¡Ay, qué larga es esta vida!
¡Qué duros estos destierros,
esta cárcel, estos hierros
en que el alma está metida!
Sólo esperar la salida
me causa dolor tan fiero,
que muero porque no muero.
[…]
Aquella vida de arriba,
que es la vida verdadera,
hasta que esta vida muera,
no se goza estando viva:
muerte, no me seas esquiva;
viva muriendo primero,
que muero porque no muero.
Vida, ¿qué puedo yo darle
a mi Dios que vive en mí,
si no es el perderte a ti,
para merecer ganarle?
Quiero muriendo alcanzarle,
pues tanto a mi Amado quiero,
que muero porque no muero.
