Homilia diumenge XIII – B
L’evangeli presenta l’amor de Jesús posat en acció, mogut per la fe de l’hemorroïssa i de Jairo.
– L’hemorroïssa portava dotze anys malalta. Havia recorregut a tots els mitjans humans, però tots havien resultat un fracàs. No només no va millorar, sinó que havia empitjorat. La dona, en la seva tràgica situació, està desesperada. Amb aquesta convicció s’acosta a Jesús, li toca el mantell, “amb la mà i amb la fe”, i queda guarida.
– A Jairo li passa el mateix. La seva filla ha mort. Ja no hi ha remei. Però Jesús dirà a Jairo: "No tinguis por. N’hi ha prou que tinguis fe ". L’amor i el poder de Jesús obren el miracle.
Magnífics exemples de l’amor de Jesús, d’una banda, i de la força de la fe d’aquells, d’altra!
Veiem, en aquests fets, el que deia la 1 ª lectura.: "Déu no ha creat la mort, sinó que ell és el Senyor de la vida."
La segona lectura ens parla també de la prova de l’amor, que Jesús ens té, i de com ha de ser l’amor dels cristians, posat en acció. Aquest és el comentari de sant Pau a propòsit de la col·lecta organitzada per ell en algunes de les seves comunitats, a favor dels germans necessitats de Judea:
"Ja que sobresortiu en tot, distingiu-vos també ara per la vostra generositat."
Perquè ja sabeu com va estar, de generós, nostre Senyor Jesucrist: essent ric, es va fer pobre per vosaltres per enriquir-nos amb la seva pobresa.
Hem vist que "la fe fa miracles". Doncs bé, un dels miracles de la fe és la generositat: "La fe actua mitjançant la caritat". La fe crea la solidaritat. Gràcies a Déu, en la consciència col·lectiva del nostre temps, hi ha una sensibilitat més gran envers les necessitats dels homes. Queda encara moltíssim per fer. Què puc fer jo?
En l’Encíclica de Benet XVI "Déu és Amor" llegim:
"La caritat cristiana és abans que res i simplement la resposta a una necessitat immediata en una determinada situació: els famolencs han de ser sadollats, els nus, vestits, els malalts, atesos perquè es recuperin, els presoners, visitats, etc. Només contribuïm a fer un món millor, si fem el bé ara i en primera persona, amb passió. El programa del cristià -el programa de Jesús- és un "cor que veu". Aquest cor veu on es necessita amor i actua en conseqüència.
Quedem-nos amb aquesta última frase com a programa d’acció per a aquesta setmana i com a mitjà concret d’assemblar-nos a Jesús:
El programa del cristià -el programa de Jesús- és un "cor que veu". Aquest cor veu on es necessita amor i actua en conseqüència.
Pensem, doncs, en algunes de les oportunitats que més freqüentment se’ns presenten i demanem a Jesús que actuem com ell.
El programa del cristià -el programa de Jesús- és un "cor que veu" on es necessita amor i actua en conseqüència.
