Diumenge segon Ordinari – cicle B
Fem nostra avui la pregària del començament de la celebració:
“Déu que governeu el cel i la terra…. concediu la vostra pau als nostres temps”.
Són les lectures d’avui una crida de Déu a cada u de nosaltres.
Samuel, petit, acull aquesta crida, va respondre i es convertí en un profeta de Déu.
Una crida -ens dirà Sant Pau– a una VIDA NOVA, que transforma ànima i cos:
- els nostres membres són membres de Crist.
- seria innoble utilitzar-los per al pecat.
- hem estat adquirits a un preu molt gran.
Una crida a la vida nova -que es vida de intimitat amb Jesús-.
- Com a Andreu i Joan, també a nosaltres ens diu Jesús: “Veniu i ho veureu”.
- Van passar aquella tarda amb Jesús. I mai més el van deixar.
Cridats a conèixer i estimar Jesús.
- El que haurà de constituir la nostra eternitat feliç: veure cara a cara Déu, ara és el mateix Jesús que ens crida a la intimitat amb ell.
Tot l’any litúrgic -tota la vida- és un contemplar Jesús, per estimar-lo i per viure la seva vida. Millor, perquè ell la visqui en nosaltres.
Tota l’Escriptura ens manifesta Jesús i el seu pla de salvació
Fa uns anys celebràrem l’Any de la Fe. Tots els anys cal que siguin de proclamació i vivència de la nostra fe: de contemplació amorosa de Jesús, l’únic Salvador del món, Déu fet home, fill de Déu i fill de Maria…
Aquesta intimitat amb Jesús
- Ens farà créixer en la fe, en la pregària que ens identifica amb Jesús.
- Ens farà valorar el Baptisme, que ens ha incorporat a Crist, que ens ha fet seus, que ha posat en les nostres venes la seva sang, la seva vida…
- Ens farà créixer en l’afany d’ unitat entre tots els qui creiem en Crist; units vitalment a ell, és com aconseguirem la unitat dels creients…
- Sabrem donar testimoniatge valent de la nostra fe en Jesús.
El món està esperant que hi hagi testimonis de Crist.
El món està esperant el pas dels sants.
El món està esperant la nostra resposta a la crida de Déu.
Que Maria ens hi ajudi. Ella…que contemplava constantment Jesús amb fe i amb amor, i se’ns proposa com a model de fe profunda i viscuda, com a Mare i com a Mestra que ens porta a Jesús.
Tant de bo que sapiguem repetir i viure l’expressió de Samuel: “Aquí em teniu, Senyor”. O millor encara, l’expressió de Jesús en entrar a la nostra història: “Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat”.
Recordar el dia de l’immigrant
Recordar la Infància Missionera
Recordar inici de la Setmana de la Unitat dels Cristians
“Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat”.
