DIUMENGE 27 ORDINARI – CICLE A
Les lectures d’aquest diumenge ens fan pensar en la infidelitat nostra (del poble d’Israel) a tot el que Deu va fer, ha fet,i fa per nosaltres. En contraposició…
L’acció de gràcies és l’actitud més lògica i noble de la persona humana.
En realitat
tot ho hem rebut de Déu:
la creació és un do de Déu per als homes: la grandesa, bellesa, perfecció de la natura…
la vida, els pares, la família, la força, la intel•ligència…
I ens ha fet fills seus
la gràcia és la seva vida en nosaltres…
ens ha donat el seu Fill per salvar-nos…
ha infós en nosaltres el seu Esperit…
ens ha aplegat en la seva Església
en ella hem rebut el baptisme
ens alimenta amb l’Eucaristia
ens dóna a mans plenes el seu perdó…
ens prepara per a tots el cel: la perfecció de la vida en Ell per sempre.
Tot és un regal de Déu
Som cada u de nosaltres un regal de Déu.
Hem sentit en les lectures una queixa de Déu al poble d’Israel.
Un poble escollit… Tot ho va fer Déu per a ells… però un poble rebel a Déu.
Un poble estimat, amb amor de predilecció (com una vinya mimada)… però rebel…
Què podia fer més per tu…? diu el Senyor…
La Paraula de Déu és per a nosaltres.
Déu ens ha donat la llengua per comunicar-nos…
i la utilitzem per insultar-nos, per ofendre…, per blasfemar del seu Nom.
Déu ens ha donat una família, per exercitar i fer créixer l’amor i la joia…
i moltes vegades són relacions d’egoisme, d’ira, de duresa, de malviure…
Déu ens ha posat en una comunitat humana, com a germans…
i ens tractem com a rivals, o en passem olímpicament…
Déu ens ha donat la seva vida, la fe i la gràcia… i la perdem pel pecat…
Ens ha donat l’Església, com a Mare,… i la critiquem
Ens ha donat l’Eucaristia… i ¿com la rebem?
Ens ha donat el sagrament del perdó, la confessió… I ¿com la valorem i quan la rebem?
Ens prepara el cel … ¿Hi pensem? ¿Hi vivim encarats?
En una paraula:
Déu ens ha estimat infinitament.
Nosaltres, ¿l’estimem?
Cal que diguem a Jesús:
Jesús, gràcies. Tot el que tinc i sóc… és un regal teu. Jo també vull fer de la meva vida un regal
per a tu. ¿Què vols de mi?
És l’actitud d’agraïment l’única actitud digna d’una persona humana, d’un fill de Déu, com som
cada u de nosaltres.
És l’actitud de Jesús respecte al Pare. L’actitud dels sants.
Tot ho hem rebut de Déu!
