Exaltació de la Santa Creu
“Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.»
Aquest és el nostre Déu. I aquesta és la seva actitud amb nosaltres. Un amor fins a l’extrem. I això és el que avui celebrem. La creu de Jesús, millor dit, Jesús clavat a la creu, és l’expressió més clara i contundent de l’amor que Déu ens té a cadascú de nosaltres.
La nit del dissabte 20 d’agost de 2011, a Cuatro Vientos (Madrid) davant de dos milions de joves, Benet XVI començà dient:
“Amics i amigues, Déu ens estima. Heus aquí la gran veritat de la nostra vida i que dóna sentit a totes les altres coses. No som fruit de la casualitat o irracionalitat, sinó que, a l’origen de la nostra existència hi ha un projecte d’amor de Déu… Així, doncs, estimats amics, que cap adversitat us paralitzi. No tingueu por al món, ni al futur, ni a la vostra pròpia debilitat.”
Jo us diria avui: Estimats amics i amigues. Déu ens coneix personalment i ens ha estimat definitivament. Déu no es tira mai enrere del seu amor. Aquí teniu la prova: la creu de Jesús.
- Jesús és el més gran dels sants.
- Jesús clavat a la creu. El moment àlgic del seu amor, del seu exemple.
Per això la figura de Jesús a la creu estava arrelada en el cor dels sants. - Sant Pau. Tot ho considero escombraries comparat amb Jesús, i aquest clavat a la creu.
- Sant Tomàs: “Porteu-me el meu llibre…” El crucifix".
Tres petites reflexions al respecte
I. El senyal de la creu
- És el senyal del cristià.
- El primer signe que es fa en el baptisme sobre el front de l’infant
- El fem constantment…. En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
- No tinguem mai vergonya de fer-la, i bé. És un senyal d’agraïment.
II. Però… cal acceptar la creu en la pròpia vida.
“Si algú vol ser deixeble meu, que prengui la seva creu i m’acompanyi”.
- Des que Jesús hi ha mort per amor, la creu, la dificultat, els patiments no són ja malediccions, coses negatives, sinó circumstàncies que ens ajuden a ser més persones, més humans, més lliures. I per al cristià, una manera de participar en la passió de Jesús.
- Dificultats i creus que ens poden venir en el compliment fidel del nostre deure, en la convivència amb les persones que ens envolten. Quan estimar de veritat ens costi, mirem Jesús clavat a la creu, i tindrem força per seguir estimant.
III. Al Pont de Suert, vaig veure un nen que intentava treure un clau dels peus d’un Crist a l’església, perquè no li fes mal –deia. Què no faríem per Jesús si el poguéssim ajudar en el seu sofriment?
Doncs Jesús segueix clavat a la creu, en la persona de tants i tants que pateixen:
- Tants que materialment estan morint avui de fam i de set,
- Tants als qui l’atur els ha deixat desemparats totalment,
- Tants als qui la malaltia, la soledat, la incomprensió els aplana.
- I tants que no troben sentit a res.
- La llista dels qui estan clavats a la creu és llarga.
Podrem passar-ne olímpicament? No hi podem fer res? No hi podríem pensar i parlar-ne?
Jesús clavat a la creu és un do molt gran: expressió del més gran amor, que cal agrair.
Però és també una responsabilitat: no podem viure tranquils mentre hi hagi tanta gent clavada a la creu.
La creu de Jesucrist uneix el cel i la terra: mirem Jesús clavat a la creu, i tindrem força per seguir estimant.
