Des de fa uns quants dies hi ha un nou àngel al Cel!
Fa poc més de nou mesos un pare i una mare van sentir una immensa alegria al saber que esperaven un fill. Era el segon fill i esperaven amb gran il•lusió que el Dani tingués un germanet.
Hem conegut més a la mare –la Carmen- des que amb la seva amiga Isabel han anat preparant al llarg d’aquest curs, amb gran cura i devoció, l’Adoració Eucarística dels dimecres a la parròquia del Carme. Una hora de comunió cristiana en l’adoració a Jesús sagramentat exposat a la Custòdia pel Mossèn, on el pare –el Dani- i altres fidels hi participem regularment.
Des de fa uns mesos compartíem amb la Carmen la joia de la nova vida que s’anava gestant en el seu si. Darrerament, a les pregàries habituals se n’afegia una molt especial: “Preguem perquè el Pablo neixi sa i els seus pares acceptin la voluntat de Déu.”
El Pablo va néixer fa deu dies, i amb la seva vinguda al món hem sabut que ell “tenia una malaltia incompatible amb la vida”. Ens hem assabentat d’allò que els seus pares, la Carmen i el Dani, ja coneixien des del primer moment i, també, que amb tota naturalitat i senzillesa havien decidir continuar esperant el seu fillet “estimant-lo encara més i acompanyant-lo fins allà on ell pogués arribar”. Als dos dies de néixer, Pablo va lliurar la seva vida a Déu.
El funeral per l’ànima de Pablo ha tingut lloc a l’església de Sant Joan en una Missa presidida per Mn. Joan Mora, rector, i concelebrada per Mn. Joan Ramon Ezquerra, Mn. Vicenç Ros, Mn. Xavier Jauset, Mn, Àngel Escales i Mn. Manuel Beunza. Mn. Joaquim Mesalles i Ana Maria Prada han acompanyat la celebració amb dolces cançons.
Mn. Joan Ramon en l’homilia ha dit que “els pares de Pablo li han donat la vida temporal, l’han estimat sense condicions i li han donat la vida eterna amb el baptisme. Heu fet per a Pablo el paper de Déu: estimar-lo i beneir-lo. A la vegada Pablo ha estat per a vosaltres una benedicció. Heu après molt d’ell.” Una benedicció expressada també –ha explicat- amb el gest del nen donant les seves manetes al pare i la mare i fent-los un somriure, poques hores abans de morir.
La vida de Pablo a la terra ha estat de nou mesos i dos dies. La seva vida com a fill de Déu ja és eterna. A la terra ha rebut tota l’estimació dels seus pares que continuaran estimant-lo per sempre més. Així ho ha expressat la Carmen al final de la Missa d’àngels, en unes tendres i emotives paraules de comiat al seu fillet:
“Has viscut una gran vida, molt compatible amb la dignitat de ser un nen estimadíssim per tots. Certament, no estàs fet per aquest món i tornes allà d’on vens. Déu ens ha deixat un àngel a les nostres mans que ens ha marcat el cor, per sempre. Gràcies per haver vingut a casa nostra. Guia’ns i protegeix-nos sempre des del Cel. Seràs sempre el nostre fill per a l’eternitat.”
Des de fa pocs dies tenim un altre àngel al Cel: es diu Pablo. Hem pregat intensament per ell. Ara ell pregarà per tots nosaltres, especialment pels seus pares que, acceptant la voluntat de l’Autor de la vida, se santifiquen a la terra per retrobar-se algun dia amb ell al Cel.
Bona nit, bona nit.
Que, els àngels vetllant,
veuràs adormidet
el bon Jesuset.
Dorm tranquil i feliç;
guaita ja el paradís.
Carmen i Dani, ens unim al vostre condol i us felicitem pel vostre testimoni de vida.
