Diumenge 17 Ordinari – cicle A
Els criteris que més solen influir per fer una cosa o deixar de fer-la, o fer-ne una altra, es poden expressar en aquestes frases:
- ‘No ho faig perquè costa molt’
- ‘És que no em ve de gust’
- ‘Ho faig així perquè tots ho fan així’
- ‘No hi vaig perquè no hi va ningú’…
Són criteris lògics, justos, convenients, humans, cristians…?
Ens caldria tenir com una balança per actuar. En un platet de la balança posem-hi aquests criteris de què hem parlat: el caprici, el gust, la dificultat, la moda… En l’altre platet posem-hi el que Déu vol, el que convé, el que faria Jesús en aquesta ocasió… Certament, per a una persona com cal, i per a un cristià, aquest platet pesa molt més que els gustos, capricis, dificultats, apetències.
Les lectures d’aquest diumenge en són un exemple. Vegem-ho:
En la primera lectura hem sentit que Déu va dir a Salomó, jove que començava a regnar, que li donaria el que li demanés. I hem sentit què va demanar Salomó i què li va respondre Déu. Salomó va demanar a Déu un cor capaç de distingir el bé i el mal, és a dir, el que és o no és agradable a Déu, saber encertar en el compliment del seu deure. A Déu li va agradar aquesta pregària, perquè havia donat més importància a això que a la salut, la riquesa i l’èxit.
En el Salm li anàvem repetint a Déu que el que volem, per sobre de tot, és fer la seva voluntat. Li hem dit: “Com estimo la teva voluntat, Senyor”. “Més estimo jo els preceptes de la teva boca, que milers de monedes d’or i plata…. Jo estimo els teus mandats, més que l’or puríssim”. Estem d’acord amb aquesta actitud? És aquesta la nostra?
En la segona lectura hem sentit unes paraules molt concises però molt profundes: “Déu ens predestinà a ser imatge del seu Fill perquè ell fos el primogènit de molts germans”. Ser una còpia de Jesús, identificar-nos amb ell. Això és el que ha de pesar en la nostra vida més que tot, la cosa que més hem de valorar.
A l’Evangeli: Jesús ens ha explicat aquesta actitud amb dues paràboles: el tresor amagat i la perla preciosa. Les dues coincideixen que hi ha una cosa de tant valor que per ella es pot sacrificar tot, tot, fins la mateixa vida. Aquesta cosa, aquest tresor, aquesta perla, que hem de valorar per sobre de tot i que en la seva comparació tota la resta perd importància i interès, és Jesús mateix. Sant Pau ho deia així: “Tot ho considero com escombraries en comparació de posseir Crist, el meu Senyor”. Tot ens ha de semblar poc comparat amb identificar-nos amb Jesús.
Traguem-n’hi conseqüències: En qualsevol circumstància, el cristià – recordeu allò de la balança – no es pregunta si això em ve de gust, si costa, si els altres ho fan així o no… Només es pregunta si això agradarà a Déu. Què faria Jesús en el meu lloc, en aquestes circumstàncies? Aquesta és l’essència de la vida cristiana.
Tinguem-ho present en tot el nostre actuar d’aquesta setmana. “Déu ens predestinà a ser imatge del seu Fill”.
“Senyor, dóna’ns llum per conèixer la teva voluntat i força necessària per complir-la”.
L’Eucaristia és la perla preciosa que hem trobat
