Mònica Ponz, advocada, casada mare de família i catequista de confirmació de Seròs, ens ha parlat sobre la seva experiència com catequista a la llum de les "Temptacions dels agents de pastoral" de l’exhortació pastoral Evangelii gaudium del papa Francesc.
En la primera part de la seva intervenció ha parlat de la preocupació que els agents de pastoral tenim per mantenir la nostra autonomia (temps lliure). Més que lamentar-nos, hem de procurar estimar, ser creatius i integrar la nostra activitat pastoral en la nostra vida. Hem de ser realistes , “tocar de peus a terra” sense perdre l’entusiasme missioner, tot confiant en què les dificultats són possibilitats per a créixer. He de ser persones-càntir o font per ajudar a assaciar els assedegats. L’esperança és el motor que ens fa treballar amb goig i aprendre a descobrir Jesús en els altres (fraternitat mística).
La segona part la va centrar en la seva experiència personal com a catequista tot explicant les temptacions que ella sentia, especialment les petites temptacions que sovint passem per alt. Així va insistir molt en el desànim que porta a deixar de lluitar per poder millorar el món (és la gran victòria del maligne!); l’orgull i la impaciència per veure resultats (només tenim la missió de sembrar); dubtar de les pròpies possibilitats (només hem de fer allò que podem, de tot cor); donar importància als fracassos (la humilitat ens farà més forts); centrar-se en si mateix (això ens fa perdre: només som un instrument, entre tots ho fem tot).
"Temptacions que cal anar superant -ha insistit- tenint Jesús com a punt de referència. També Jesús va afrontar les temptacions amb l’ajuda del Pare, i va confiar en les persones senzilles. Hem de treballar en projectes realistes, possibles d’assolir, amb una lluita petita i perseverant, deixant que Déu treballi en nosaltres La persona valenta no és la que no té por, sinó la que sap enfrontar-s’hi. Tot passa per una gran confiança amb el Pare. La força està en la comunitat, en l’Església". Podran cortar todas las flores, però no podran quitar la primavera. (P. Neruda)
Després d’escoltar la gran riquesa de les reflexions de Mònica, hem encetat un diàleg fent algunes aportacions de les nostres vivències en el nostre lloc de missió de joves.
Aquesta segona trobada diocesana ha estat convocada per les delegacions de catequesi i joventut.
