Quan la tarda del dissabte 14 de març vaig anar a la seu de la Confraria de “La Somereta” al carrer Frederic Riu i Farré (filòsof i professor nascut a Lleida el 1925) de Pardinyes, per participar en la visita que tots els anys realitzen els infants de catequesi de la parròquia del barri per tal de que coneguin que és i que fa una Confraria, ja començava a surar l’interrogant de què passaria per amb la Setmana Santa. Els auguris més pessimistes pronosticaven que l’amenaça del coronavirus era més que evident i que obligaria a suspendre qualsevol activitat pública, incloses les processons. Així que només entrar al local on guarden tot l’any el pas de la Fugida a Egipte, el president de la Confraria l’amic Francisco Seijo, ja va engegar-me la pregunta, aleshores sense resposta: "Que en penses, Jordi, podrem sortir finalment en processó el Diumenge de Rams?" No en tinc ni idea del que pot passar, Quico", vaig respondre-li tot i que ja ens temíem el que passaria.
En aquella tarda d’infants il·lusionats, amb una Somereta que ja sospiràvem per poder veure-la aviat pels carrers de Pardinyes en la multitudinària i festiva Processó de les Palmes del matí del Diumenge de Rams, pròleg de barri a la processó dels Dolors del vespre; vaig intentar explicar als nens i nenes de qui, com i quan s’havia fet aquella “Somereta” que ells contemplaven embadalits.
Pel que fa al qui, vaig fer memòria del seu autor l’escultor Jaume Gort, nascut a Montoliu de Lleida i traspassat massa prematurament a la nostra ciutat el 1966 i que dona nom a una plaça de Pardinyes. Que definit com “l’escultor de la modernitat serena”, havia estat l’autor de talles tant singulars i populars com la de la Mare de Déu de l’Ermita de Grenyana o la de Sant Jaume, venerat en la capella del Peu del Romeu i que cada 24 de juliol al vespre surt també en processó pels carrers de Lleida, envoltat pels infants en la tradicional Romeria dels Fanalets.
Pel que fa al per què i com de “La Somereta”, vaig dir a aquella quitxalla de Pardinyes, que havia estat per encàrrec de la Confraria de la Sagrada Família i Sant Cristòfol, anomenada popularment “dels Xofers”, pel fet que els seus components pertanyien en els seus inicis a aquest gremi. Que per això el conjunt representava plàsticament l’escena del passatge bíblic de la fugida a Egipte (Mateu 2, 34-35) i que havia estat un encert que aquell Gremi de conductors dels anys 50, triés com a titular de la seva confraria el segon dolor de Maria, evocant plàsticament l’entranyable escena bíblica en la que Sant Josep condueix la tossuda Somereta, en la que hi va asseguda la Mare de Déu que porta Jesús entre els seus braços, bressolant-lo. Fugin tots tres cap a Egipte, de la persecució del rei Herodes.
També vaig explicar als infants que la Confraria incorporà el nou pas a la Processó del Diumenge de Rams, organitzada per la Congregació dels Dolors des de l’any 1753. I que amb “la Somereta”, es recuperava un dels set passos que en representació dels Dolors de la Mare de Déu sortien en aquesta processó -obra de l’escultor Joan Dalmau en la primera meitat del S. XIX- que havien estat destrossats a l’inici la Guerra Civil.
I pel que fa al quan, vaig fer memòria de com l’escultor Gort començà a treballar en la talla el gener de 1945 i a mitjans de març, ja tenia el conjunt gairebé acabat. Que “la Somereta” va ser beneïda el 24 de març d’aquell any a l’església romànica de Sant Martí, que aleshores feia de parròquia, on la Confraria dels Xofers tenia aleshores la seva seu. Al dia següent -25 de març de 1945- Diumenge de Rams, els pas sortí per primera vegada a la Processó dels Dolors, com ha fet des d’aleshores tots els anys sense interrupció, a no ser per inclemències climatològics. Arribats en aquest punt, vaig fer-los-hi notar que si fèiem números, enguany “La Somereta” compleix 75 anys d’existència i que calia celebra-ho com es mereixia, per ser un dels passos més populars i estimat de la Setmana Santa de Lleida.
Malauradament aquells auguris s’han fet realitat i la pandèmia que estem patint i vivint, amb l’obligat confinament de tothom en les seves llars i fins i tot també de la mateixa “Somereta”, no farà possible aquesta celebració. Ni tant sols sortirà avui Diumenge de Rams del seu aixopluc per recórrer els carrers del barri en la festiva i alegre Processó de les Palmes d’aquest matí, també suspesa. Tampoc podrà anar a la Processó dels Dolors al vespre ni fer, entrada ja la nit, l’emotiu Trobament amb la Verge dels Dolors i l’emocionant Estació de Penitència a la Catedral. No la veurem tampoc enlairada sobre les esforçades espatlles dels seus costalers, entre els aplaudiments i les expressions d’emoció de la gent i els sons solemnes de la música de la banda que l’acompanya.
Avui viurem un Diumenge de Rams distint i mai vist des dels anys de la Guerra Civil: Sense infants d’estrena brandant palmes i palmons. Sense benediccions, ni Misses de Rams. Sense armats, vestes, passos i sense la Dolorosa en processó ni “La Somereta” que la pugui acompanyar. Però tot i això avui fa anys i no volem deixar de felicitar-la amb tot el nostre cor. Un altre any serà confrares de “La Somereta”, no ho dubteu; tot anirà bé i així ho explicarem també als nostre infants.
Jordi Curcó
Historiador i periodista
Confrare d’Honor de “La Somereta
